PAPAGÀL 6 (n. 54)

Un prìt l’à dù papagàl màsti ch’i préghen tótt quànt al dé: ón al ripét in continuaziàn al paternóster e ch’l’èter l’avemarì.

"Beèt ló, sgnàur curèt", l’ai dìs una paruchièna, "ch’l’à dù ‘nimalén acsé educhè…"

"Sé, sé, i én educhè, mó i tàchen bèle a stufèrum: mé a dégg sì màss al dé e quànd a tàuren in canònica am tàcca ed sénter làur qué dù!"

"Quàsst an é gnìnta: mé a cà ai ò una fàmmna ch’l’é stè fén al 1958 int un casén e, quànd i àn asrè, im l’àn regalè. Oddìo, l’é blén-na, mó la dìs tànti ed ch’el purcarì, tànti ed ch’el parulàzi che l’am fa d’vintèr ràssa!"

"Parché an la pórta qué da mé in canònica: chisà che a stèr insamm coi mì l’an impèra a c’càrrer pulìd"

"Bóna idèa, a la vàgh a tór".

Quànd l’arìva, i la métten dànter con chi dù là ch’i préghen e lì la tàca a dìr: "Mé a sàn la Lòla e a sàn una gràn putèna!"

Alàura ón di dù papagalén al dìs con ch’l’èter: "Èt vésst che, a fórza ed preghèr, is l’àn mandè?"