Un ragàza la dìs a só mèder:
"Màma, t'i sàmper qué in cà a fèr gnìnta, mó parché t'an ciàm al tàu amìghi e a fè dàu ciàcher?"
"Mó ché mó ché, l'é tróp difézzil".
"Cùssa i él ed difézzil? A pàns a incósa mé, at càmper la róba e at urganézz la giurnèta: al dàu ti dè da bàvver al cafà, al zénqv al tè con i biscùt, al sèt ti dè l'aperitìv a pò t'a li mànd a cà, mó intànt av pasè un dé difarànt da chi èter!"
Quànd l'arìva al dé, la fióla la dà a só mèder egli ùltmi istruziàn e pò la và vì. Sóbbit dàpp i arìvén egli amìghi. Al dàu la mèder la pànsa:
"Dànca cus'èla détt mi fióla? Ah sé, al cafà!" E la prepèra al cafà.
Al zénqv: "Cus’èla pur détt? Ah sé, al cafà!" E la prepèra un èter cafà.
Al sèt: "Dànca i én al sèt…ah, al cafà!" E la fà al térz cafà.
Int l'andèr zà par la schèla un'amìga la dìs a un'ètra: "Sóccia però l'Argìa, l'an s'à gnànch ufért al cafà!"
Quànd la tàurna la fióla la d'mànda: "Alàura, màma?"
"Alàura cósa?"
"Cum'éla andè col tàu amìghi?"
"Eh, in én mégga v'gnó!"
Nessun commento:
Posta un commento