L’AMLÉTO (n. 343)

Un èter fatarèl vàira. L’atàur bulgnàis Andrìcco Cappelli l’éra un bèl sugèt, brèv mó ànch mèz màt. L’avèva un zért caraterén e al rezitèva sàul s’ai n’avèva vóiia! Una sìra ch’al fèva la pèrt d’Amléto all’Aréna o al Brunètti, al fé una pàusa tànte lónga int al “monologo” che un spetadàur al salté só e al gé: "Bàn, an andàggna pió avànti?". E Cappelli: "Póst t’è détt acsé, a stàg zétt èter zéncv minùd!". E al fé acsé!
P.S.: Un’ètra versiàn la c’càrr d’una pàusa un póch tróp lónga, dàpp: "Essere o non essere" e una vàus la gé: "Dezidét mò, una bóna vólta!" E tótt zà a rédder, mó… a mé am piès de pió la prémma!