giovedì 10 giugno 2010

NÌNGIA 1 (n. 338)

Un umarèl l’é in pensiàn e, par arsparmièr i sóld dal giurnèl, al và tótti el matén int al bàr, al tól un cafà e as métt int un tavlén a lèzer al Carlén. Una matén-na al sént un gràn scaramài, als vólta e al vàdd arivèr un mèz màt, tótt f’tè ed nàigher, ch’al fà di gràn vérs e a gli pógia una pàca int la càppa che ló al và lóng e c’tàis par tèra!
Al màt al dìs col barésta:
"Mé a sàn un “nìngia”, lulé al se z’dàzzda strà 30 minùd esàt e vó ai avì da dìri che ai ò dè un “càulp dal setzànt!" E vì ch’al và.
Quànd al pensionè al vèrra i ùc’, al barésta ai fà l’ambasè e la cósa la finéss. Sàul che. dàpp a soquànt dé, in st’mànter che al pensionè al lèz al giurnèl, as sént un’ètra vólta un gràn scaramài, ai arìva al màt f’tè ed nàigher, a gli pògia un’èter cupàn che al le mànda lóng e c’tàis e pò al dìs col barésta:” Quànd lulà al se z’dàzzda, strà 45 minùd esàt, ai avì da dìri che stavólta ai ò dè un “càulp dl’otzànt”!
Soquànt dé dàpp, sàmper ch’la séna, sàmper ch’al scaramài, mó stavólta l’é al pensionè che, con un càulp a surpràisa, al mànda al “nìngia” lóngh e c’tàis par tèra! Al và dal barésta e a gli dìs:
"Lulà an s’arévv pió da z’dères, mó s’al suzéd, ai avì da dìri che mé ai ò dè un càulp col crìch d’la Zencvzànt!".

Nessun commento: