RIME IN PILLOLE (pagina 24)

Questa verrebbe da Zola Predosa:

A lèt a lèt a vóii andèr,
tótt i sànt a vóii ciamèr,
trì da có e trì da pì,
tótt i sànt i én mì fradì.
Al Sgnàur l’é al mì bàn pèder,
la Madóna la mì bóna mèder,
san Zvàn l’é al mi bàn parànt,
a spér d’andèr a lèt sicuramànt.
Sicuramànt ai andarò,
gnìnt’ed brótt am insugnarò,
se par g’gràzia an me livéss
l’anma mì a Dio a la làs
e a prégh l’Ànzel San Michél
ch’a la métta a salvaziàn,
sia bendàtta ‘st’uraziàn
e chi m’l’insgné.

***

Sàn-na un’àura a la Zartàusa;
sàn-na él dàu, a li ò sintó;
sàn-na él trài, i én arbató;
sàn-na él quàter a san Iàcom;
sàn-na él zéncv a san Iazént;
sàn-na él sì a san Matì;
sàn-na él sèt a san Iusèf;
sàn-na égli ót a san Iób;
sàn-na él nóv a san Pól;
sàn-na él dìs al Paradìs;
sàn-na égli óng’ a l’Uservànza
sàn-na él dàgg’ a la pórta Sànta.
Cuss’é mai tótti ‘st’égli àur?
Cuss’é mai tótt quànt ‘sti dé?
La Madóna l’à parturé,
parturé un bèl bambén
biànch e ràss e rizulén.
La Madóna l’ai dà la póppa
pò al le métt int una gróppia.
Con il latte di Maria
san Giuseppe in compagnia.
-
(Certi passaggi non sono sempre molto chiari!)
-
Paolo Canè