AL CÉSSO D’ÓR (n. 187)

Al maré al gé a só muiér:

"Incù ai é l'inauguraziàn d'la birerì nóva ch'i àn avért qué sàtta: a vàgh a vàdder e pò, s'lé un bèl sìt, at i acumpàgn ànca té".

L'andé zà, mó bàvv una bérra e bàvv'n un'ètra al ciapé una gràn bàla! Al turné só e al gé con só muiér:

"St'e v'déss che blàzza d'un sìt! Ai é tótt i tavlén e tótti el scràn nóvi, un bèl bànch par sarvìr da bàvver, ai é l'urchèstra dal vìv e pò, pànsa, ai é infén i césso d'ór!"

"Mó và là, i césso d'ór!"

"At dégg ed sé: ai ò b'vó, mó a sò quàll ch'a dégg!"

"Bàn, a vóii andèr a vàdder!".

La matén-na dàpp la va zà e la c'càrr col padràn, l'ai fà i cumplimént pr'al lochèl e l'ai d'mànda:

"Él vàira ch'avì ànch l'urchèstra e adiritùra i césso d'ór?".

Al ché al padràn as vólta e al dìs: "Di' só, Màrio, ai ò truvè chi é stè ch'l'imbezéll che iersìra l'à caghè int al trumbàn!".