LA CA’ DI SGNÀURI (n. 182)

Un vèc' funtanìr, ch'l'éra quèsi órb, l'andé col só faturén a iustèr un césso a cà d'un sgnàuri. I sunénn, i andénn dànt'r à un bèl curtìl con int al mèz la stàtua d'una dóna e al vèc a gli gé: "Bongiórno, sgnàura". Quànd i finénn al lavurìr, i turnénn a pasèr davànti à la stàtua e al vèc' al turné a dìr: "Bongiórno, sgnàura". Als vulté vérs al faturén e al burbuté: "Óu, làur qué i aràn di baiùch, mó educaziàn zèro!". Intànt la sérva l'éra ruzzlè zà par la schèla e l'éra finé con la tèsta int al bidàn dal róssch e col cùl pr'ària e al vèc' al cuntinué: "...e po' guèrda che fàt cùl ch'i càzen vì, strasinón!".